Manual de Dibuix tècnic: 1- Rafael Marquina

Un setrill d’oli de disseny

El 1961, Rafael Marquina es va plantejar redissenyar el setrill d’oli, una peça de l’entorn domèstic amb una tradició molt antiga en la zona mediterrània. Després d’haver constatat que tots els models que hi havia de setrills degotaven quan es feien servir, es va proposar millorar-ne les condicions d’ús aplicant els postulats del disseny modern de coherència entre el material, la funció i la forma.
El seu setrill antidegoteig és un con de vidre amb un altre petit con invertit i en forma d’embut en el vèrtex, que recull el degoteig i el retorna a l’interior, i que també fa de tap del recipient. Senzill, funcional i bonic alhora: un disseny genial.

unitat-9

2- Axonometria

La mirada polièdrica

L’il•lusionisme que imperava en la pintura occidental des del perfeccionament de la perspectiva cònica en el Renaixement es va abandonar radicalment arran de l’arribada de les avantguardes artístiques a començament del segle XX, quan els pintors cubistes George Braque i Pablo Picasso van deixar de pintar el món des d’un únic punt de vista per fer-ho per diversos al mateix temps.
De la mateixa manera, arquitectes i dissenyadors avantguardistes, com ara Theo van Doesburg i Gerrit Rietveld, van adoptar en les seves representacions tècniques la perspectiva axonomètrica, que era menys naturalista però capaç de mostrar la dimensió espacial dels objectes globalment i en la seva veritable magnitud.

unitat-8-web

3- CATIA

Projectant amb CATIA

La complexitat matemàtica de les formes curvilínies projectades per a la construcció del Museu Guggenheim de Bilbao i l’enorme dificultat d’elaborar uns plànols fàcils d’interpretar van convertir Frank Gehry en el primer arquitecte que projectava assistit per CATIA, un avançat software de disseny paramètric utilitzat fins aleshores en la indústria aeroespacial.
Amb l’ajuda de CATIA, Gehry va aconseguir traslladar fidelment el seu concepte estètic a l’estructura arquitectònica, representar tridimensionalment els volums de l’edifici i determinar la mida, el tall i la col•locació exacta de cada una de les trenta-tres mil planxes de titani de la seva fantàstica coberta

unitat-4

4- Pitàgores

Una simfonia universal

La germandat dels pitagòrics estava formada per filòsofs, matemàtics i músics que creien en l’harmonia numèrica del cosmos i vivien en comunitat tenint en compte unes normes de conducta molt estrictes, com ara la lleialtat al fundador i el secretisme.
Un dia, Hipàs de Metapont, un d’aquests pitagòrics que havia teoritzat i construït el polígon regular més perfecte —el dodecàgon—, va descobrir espaordit que el resultat de l’arrel quadrada de 2 no era un nombre natural. Va fer pública aquella troballa que contradeia els postulats dels pitagòrics i això li va costar la vida. Però va passar a la història de les matemàtiques per ser el descobridor dels nombres irracionals.

unitat-6

5- Arquimedes

El mecanisme d’Anticitera: el primer ordinador de la història

El 1901, uns pescadors d’esponges de l’illa grega d’Anticitera van trobar en un vaixell romà enfonsat del segle II aC un enigmàtic mecanisme que va resultar que era una sofisticada calculadora capaç de situar, d’una manera molt precisa, la posició dels planetes i de predir els eclipsis de Sol i de Lluna.
Segons els experts, es tracta d’un dels artefactes astronòmics que Arquimedes de Siracusa va idear a partir de sistemes d’engranatges de dents de perfil de corba cíclica, com el que Ciceró afirmar que havia vist en el botí que va dur a Roma el general Marcel després de saquejar Siracusa i d’assassinar involuntàriament el savi grec.

unitat-1

6- Leonardo da Vinci

El fantàstic món de les màquines

Com a enginyer, Leonardo da Vinci va arribar a inventar mecanismes d’artefactes tan sorprenents per al segle XVI com l’automòbil, l’helicòpter, el submarí, el paracaigudes, el carro de combat o l’escafandre.
En els seus plànols constructius, Leonardo va ser capaç de detallar-ne el funcionament i de resoldre tots els problemes de construcció i de muntatge, en un tipus de representació tècnica que podem considerar dièdrica sobre un únic pla de projecció. Tanmateix, la capacitat tecnològica de la seva època no estava a l’alçada de la seva imaginació i cap dels seus extraordinaris invents no va passar de la fase de disseny.

unitat-5

7- Toblerone

El triangle de xocolata més famós del món

Un dels embalatges més emblemàtics de la història del packaging és el que va dissenyar el xocolater suís Theodor Tobler el 1908 per a les seves xocolatines Toblerone.
Aquestes peculiars barretes de xocolata d’unces triangulars, inspirades en el perfil triangular del mont Cerví, van empaquetades en un inconfusible estoig en forma de prisma recte de base triangular, decorat amb motius alpins i amb el nom de la marca destacat amb lletres grans. La solució de l’envàs és tan coherent i la seva imatge tan singular que ha fet que aquestes xocolatines esdevinguin una icona cultural suïssa reconeguda a tot el món.

unitat-7

8- Gérard Desargues.

La llarga peripècia de la geometria projectiva

En el segle XVII, Gérard Desargues va establir els principis de la geometria projectiva, basant-se en els estudis que els artistes renaixentistes havien dut a terme per trobar un sistema de representació plana de la realitat tridimensional. Però ningú no va entendre la transcendència de la seva nova geometria i va ser menyspreat cruelment i ridiculitzat pels seus col•legues.

No va ser fins dos-cents anys després de la seva mort, en plena Revolució Industrial, que es va desenvolupar plenament aquesta branca de la geometria. Quan es van trobar els escrits de Desargues a la seva tomba, es va poder comprovar la utilitat que els seus procediments podien tenir en els terrenys del disseny i de la producció industrial.

unitat-2